Circuits Curts de Comercialització

Les grans ciutats han crescut històricament en lloc de fàcil accés als aliments, sovint prop de terres fèrtils i productives. Fins fa relativament poc, els aliments frescos i de consum diari (hortalisses, sobretot) es produïen en les pròpies ciutats o en territoris periurbans. De fet, tot i que, com a mínim 1/3 dels aliments consumits a les ciutats de tot el món es produeixen en zones urbanes i periurbanes.

No obstant això, i per diverses raons (petroli, especulació de només periurbans, preu de la terra, creació de grans centres logístics en zones periurbanes), durant el segle XX es va donar un procés de “desacoblament” entre la producció i consum d’aliments, el que ha provocat un retrocés de les produccions urbanes i periurbanes.

Aquest escenari, així com altres factors com una legislació i polítiques agràries i comercials, han facilitat el camí perquè la gran distribució organitzada hagi viscut un procés de concentració empresarial que ha permès seguir aglutinant poder i tenir un major control sobre les dinàmiques internes de la cadena agroalimentària, on cada vegada més està dominada i controlada per la distribució o, més ben dit, els grans distribuïdors.

El model de consum no separat del model de producció i comercialització dels nostres aliments. Si aquests hàbits demanen un producte de baix preu en alimentació el que està provocant és que es promogui una producció a gran escala per poder tenir en el mercat grans produccions d’aliments a baix preu. D’aquesta manera es beneficiarà a qui més quantitat de producte pugui oferir.

Gran part dels aliments que es consumeixen a Catalunya, i sobretot a l’àrea metropolitana de Barcelona, ​​com és la comarca del Maresme, es compren en establiments desvinculats de la producció. Aquesta desconnexió entre els dos extrems de la cadena alimentària té conseqüències nefastes per a cada un d’ells, des de la pèrdua de qualitat dels aliments i desconeixement per part de les persones consumidores, fins a la desaparició de la producció a petita escala i de proximitat.

Com a crítica al model agroalimentari productivista i de concentració de poder de la distribució agroalimentària, en els últims anys han sorgit nous models de producció i comercialització que permeten apropar els aliments des de la producció al consum, però, sobretot, apropar el món rural amb el món urbà.

De fet, en aquest escenari de crítica i de recerca de models alternatius es produeix una forta aliança entre els camperols i camperoles que fan una aposta per l’agricultura ecològica i un sector de la població que aposta per un consum saludable, crític i conscient donada desconfiança i confusió creada per l’expansió de la gran distribució comercial. Aliança entre camp i ciutat a partir d’un pacte social per a l’agricultura i els canals alternatius de comercialització.

Per Circuits Curts de Comercialització entenem aquelles formes de circulació agroalimentària que es caracteritzen per la presència d’un sol intermediari com a màxim entre el producte final i el consumidor.

Ara bé, atès que aquesta definició dóna peu a confusió i on el canal modern de distribució pot complir aquest criteri, també hem de parlar d’espais comercials on la producció i el consum tenen un alt poder de decisió respecte a què i com es produeix i respecte a la definició del valor del que es produeix.

Aquests circuits curts es poden donar en els mercats locals, com el cas de la venda directa dels agricultors que tenen parada, però també ens podem trobar amb una venda directa que es realitza a centenars de quilòmetres. Ens trobem en la dificultat de poder definir conceptes com a local o proximitat, ja que variarà en funció del context.
El concepte de canals curts s’ha de fer des de la seva part política on s’aborda el compromís i les relacions entre persones, el coneixement mutu i la responsabilitat compartida, més enllà del nombre de graons que tingui la cadena de distribució. És a dir, uns canals que es caracteritzin per la proximitat espacial entre producció i consum, l’acostament de les esferes de consum i producció, la reinstauració de la confiança entre el productor i el consumidor i l’articulació de noves formes d’associació.

Els circuits de proximitat no són únicament una forma de comprar i vendre productes, sinó que ha de ser un model realment transformador i que avanci en valors de la construcció de sobirania alimentària.

Tot i la dificultat de tipificar i definir els diferents circuits curts de comercialització existents, a partir dels valors defensats per la sobirania alimentària, es poden descriure 6 grups: Grups de Consum, Cooperatives i Associacions de consumidors, Mercat de Pagès, Botiga de pagesos, menjadors Col • lectius o Consum Social i Venda Directa a Finca.